Qui soc?

UNA MICA D'HISTÒRIA

Em dic Manel Dalmau Escofet, vaig néixer el quatre de juny del mil nou-cents cinquanta-cinc i soc fill de Vilanova i la Geltrú on he viscut pràcticament tota la vida, excepte catorze mesos que vaig haver de viure a Melilla, per raons òbvies.

La meva vida laboral ha transcorregut entre vint-i-dos anys treballant a una fàbrica vilanovina i catorze regentant una copisteria-impremta digital. Durant aquest temps ja tenia l'afició d'escriure narrativa i poesia, però em mancava temps. Amb la jubilació i posteriorment amb la Covid-19, amb la quantitat d'hores que he hagut d'estar tancat a casa han influït a prendre la decisió d'ordenar vells escrits i, sobretot, escriure'n de nous.

Ja m'han publicat cinc novel·les: "Les Tres Maries", amb l'Editorial Autografia i "El Mètode Leia o com estimar una princesa", "Tina, de set a vuit", "Em dic Mònica, com la Lewinsky, la Seles o la Terribas" i "Joventut acumulada" amb l'editorial Círculo Rojo.

En el vessant teatre porto estrenades tres obres: "Una visita reial", "Pare nostre que no estàs en el cel" i "Sopar de Nadal", mentre en tinc dues més que, actualment, s'estan assajant: "Ens falta un bull" i "Descobrint la Via Làctia".

COM TREBALLO?

L'escriptura d'una novel·la meva passa per tres estadis. El primer és el que anomeno "fase creativa", és anar escrivint tot el que et passa pel cap i donar-li forma d'història. Val a dir que quan la començo, o quan estic per la meitat, encara no sé com acabarà, sempre vaig creant la història sobre la marxa. El segon l'anomeno "fase d'encaix", és comprovar que quadrin les diferents parts de l'acció de l'obra, en espai i, sobretot en temps, també un repàs dels noms dels protagonistes que sempre tinguin el mateix nom, etcètera. Finalment, el tercer estadi és que li dic "fase correctora", com el seu nom indica, és corregir les faltes d'ortografia, sintaxi i gramàtica.

En les meves novel·les sempre destaquen els sentiments (en totes un o una s'enamora o es desanamora d'algú), les relacions humanes (bàsicament entre pares i fills, parelles i amistats), una mica d'humor anglès (encara que l'argument sigui seriós), unes pinzellades de sexe (sempre dintre el bon gust i el respecte pel lector) i en quasi totes les obres, una mica d'acció. Vull afegir que hi ha tres conceptes que els tracto molt subjectivament, l'amor, la mort i l'espai. L'amor està tractat sense tenir en compte edats ni sexes, la mort es tractada amb molta naturalitat, però per un altre costat, els enterraments són molt emotius, com si el difunt en pogués gaudir. L'espai no és mai problema en qualsevol relació o acció 

i sempre els protagonistes poden agafar un avió i anar en qualsevol moment a l'altre costat del mon. Aquesta seria la fórmula general de gairebé tots els continguts.

Quan ja dono per acabada la novel·la, primer la passo per dos correctors i després l'envio al meu amic Joan Pujol, que li dona la darrera repassada i em dona la seva opinió, que pot ser un notable, un excel·lent, un aprovat justet i també un suspens, amb el que em toca fer-hi reformes si amb això n'hi ha prou, o declarar-la sinistre total i deixar-la en el bagul dels records. Després tinc uns pocs amics a qui deixo llegir l'obra acabada i que també em donen el seu parer i em fan creure que he escrit una bona novel·la, una de normal o una de dolenta.